domingo, 30 de noviembre de 2014

Un calfred amb paraules, dins del cor.

No sé si em buscaràs, tan sol sé que no estaré on em vas deixar,
i sé, que espero que si em cerques, em trobis,
però en un altre lloc.

Molt, molt lluny de on sóc ara.

Potser dins del cor.

Molt amunt, molt diferent,
amb molta gent.

I amb llum,
 per tot arreu.

No m'agrada tota aquesta foscor que porto endins.

I tot perquè, després d'apagar la lluna, de vegades vaig oblidar on estava l'interruptor.

2 comentarios:

  1. En l’hora que no hi ha

    et crido i no em contestes,
    cerca-me’n fora del temps,
    i si de cas no em trobes,
    segueix el teu camí sola,
    sola estàs si bé ho penses

    En l’hora que no existeix,

    on els crits s’apaguen,
    on el meu cos no pesa,
    on la foscor s’engrandeix,
    … et crido i no em contestes

    En l’hora que no existeix,

    en la nit luneada
    on els somnis són somnis,
    on les coses són res,
    et crido i no em contestes,
    són silenci les meves paraules?

    En l’hora que no hi ha,

    abans que despunti l’alba,
    et crido i no em contestes,
    com ahir avui i demà.

    ResponderEliminar