i sé, que espero que si em cerques, em trobis,
però en un altre lloc.
Molt, molt lluny de on sóc ara.
Potser dins del cor.
Molt amunt, molt diferent,
amb molta gent.
Molt amunt, molt diferent,
amb molta gent.
I amb llum,
per tot arreu.
No m'agrada tota aquesta foscor que porto endins.
I tot perquè després d'apagar la lluna, de vegades em vaig oblidar on estava l'interruptor.
No m'agrada tota aquesta foscor que porto endins.
I tot perquè després d'apagar la lluna, de vegades em vaig oblidar on estava l'interruptor.
En l’hora que no hi ha
ResponderEliminaret crido i no em contestes,
cerca-me’n fora del temps,
i si de cas no em trobes,
segueix el teu camí sola,
sola estàs si bé ho penses
En l’hora que no existeix,
on els crits s’apaguen,
on el meu cos no pesa,
on la foscor s’engrandeix,
… et crido i no em contestes
En l’hora que no existeix,
en la nit luneada
on els somnis són somnis,
on les coses són res,
et crido i no em contestes,
són silenci les meves paraules?
En l’hora que no hi ha,
abans que despunti l’alba,
et crido i no em contestes,
com ahir avui i demà.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Eliminar